Quan el passat 14 de desembre vaig llegir que el Parlament Europeu va votar en contra de la pròrroga de l'acord de pesca entre la Unió Europea i el Marroc vaig buscar directament les felicitacions dels grans racistes espanyols sobre el tema. Però, inexplicablement, no les he trobat.
Llencem del fil:
Diu l'Eurocambra que l'acord provoca sobreexplotació, és il · legal perquè interfereix en els recursos de la població saharaoui i no és rendible per a la UE, que paga una taxa molt alta al Marroc a canvi de molt poques llicències de pesca (poques, afegeixo, però que provoquen sobreexplotació).
Segons La Vanguardia “es demana a la Comissió Europea que presenti com més aviat millor un mandat negociador per a un futur acord pesquer UE-Marroc “que sigui sostenible econòmicament, ecològica i socialment. També es demana a Brussel · les que el futur pacte s'ajusti a les oportunitats reals de pesca a partir d'estudis científics i consultant als propis pescadors. Els eurodiputats reclamen que l'acord contribueixi al desenvolupament del sector pesquer en . Sobre el respecte als recursos propis del Sàhara Occidental, la resolució, pactada per populars, socialistes i liberals, demana que es respecti “el dret internacional i els beneficis de la població local”.
L'informe de la OIM ho deixa clar: l'única fórmula efectiva per fer tornar a les persones migrants als seus llocs d'origen és millorar les condicions de vida allà. Blanc i en ampolla, com qui diu.
“(…) l'exemple de Polònia posa en relleu els efectes dels resultats econòmics d'un país d'origen en les decisions de retorn dels migrants. Des 2008 es registra un augment en el nombre de migrants polonesos que retorna, el que probablement obeeix al fet que Polònia és l'únic membre de la UE que no ha caigut en recessió i ha continuat el seu creixement econòmic”.
Gràcies a un futur acord de pesca més equitatiu, per tant, els Mohaméds ® Duran i Lleida del ministre Cleries a anar de nou a les cases SEUS ¿s fantàstic?
En el cas del Marroc, però, hi ha encara un últim escull. Els acords de pesca (o qualsevol altre) es negocien amb un règim corrupte (muuuyyy corrupte).
I aquí és on vénen els problemes. El règim corrupte lloga les seves aigües territorials com si fossin patrimoni personal, totalment aliè a les necessitats del poble. Això és bo per a la “incorruptible” Europa ja que ens permet pescar a les nostres amples. No obstant això, el poble, arruïnat, emigra per subsistir. I en arribar a Europa es converteixen en objecte de campanya electoral i de preocupacions d'aquests mateixos polítics populistes que van signar els acords de pesca injustos amb els règims corruptes. Ens vénen a robar la feina i la identitat… i nosaltres ens ho creiem i els seguim votant perquè segueixin signant aquests mateixos acords i omplint, al mateix temps, nostre discurs polític d'odi.
Més informació:
OIM: Informe 2011 sobre migracions
Públic: La Eurocambra anul · la l'acord de pesca amb Rabat pel Sàhara
ABC: El moviment 20F marroquí surt al carrer
L'última vegada que vaig escriure alguna cosa en aquest blog va ser per anunciar que em prenia unes (¿Merescut?) vacances de xarxes socials. “Quinze dies” -Vaig dir llavors, i fa gairebé dos mesos.