Les xifres de la immigració: A qui flames immigrant?
S'ha publicat l'Informe sobre Migracions 2011 de l'Organització Internacional per les Migracions (OIM) i el mateix dia els mitjans llancen la dada: “Els espanyols pensen que conviuen amb més immigrants dels que hi ha en realitat“.
Gran notícia: a Espanya es creu que hi ha un 21% de població immigrada quan en realitat la xifra és d'un 14%. D'on surt l'error de percepció? La OIM proposa una causa: no hi ha una comprensió comuna sobre el significat de la paraula “immigració”. I aquí, amb una candidesa pasmante, aclareix: els i les enquestades s'agrupen sota el mateix terme a treballadors migrants, persones refugiades, sol · licitants d'asil i fins i tot estudiants o turistes.
Deixeu-me que apunti altra causa: la idea d'espanyolitat. Quan diem “ser espanyol” imaginem un prototip que és necessàriament blanc, probablement catòlic i possiblement castellà. Un González o una Sánchez qualsevol. Rubio o rossa com a molt. Un cristià vell, que es deia abans.
En aquest prototip és difícil incloure a l'Espanya real on viuen i creixen diverses generacions d'espanyols que ni són blancxs, ni ni católicxs si cognom Martínez Soria. Gent que ha arribat i s'ha fet d'aquí o gent que ha nascut aquí. I no és que ells i elles no siguin espanyoles de veritat; no és tampoc que siguin “barreja” la “mestissos”, com també se'ls anomena, i molt menys que siguin això terrible que s'ha vingut a anomenar “immigrants de segona, tercera o quarta generació”, com si la migració dels pares la heretessin els fills i les filles.
L'error està en el prototip: els Pérez blancs i catòlics potser són majoria, però no són ni mai van ser l'única manera de ser i pertànyer.
Més informació:
Informe sobre Migracions 2011 de l'OIM
PD: A la recerca de fotos per acompanyar aquest post de la Creu amb la definició donada a la Viquipèdia Concha Buika: “Concha Buika(No Palma de Mallorca;1972) cantante afroespañola.”
Això, sens dubte, mereixen l'un a l'altre post…
