Violència sexual i migració
Escric aquest post un divendres a la tarda. Per tant, tanco la setmana i ho faig amb una mala notícia… i una bona.
La mala està continguda en un informe de Metges sense Fronteres que acabo de llegir. Aclareixo que l'informe té gairebé un any, però relata una realitat tristament vigent. Sota el títol Violència sexual i migració analitza el testimoni de 63 dones en procés migratori agredides sexualment durant el seu èxode i ateses per MSF a Rabat i Casablanca entre maig de 2009 i gener de 2010. Les edats d'aquestes dones oscil · len entre els 2 (Dues!) i els 40 anys.
L'informe narra l'extrema vulnerabilitat d'aquestes dones durant un camí penós que realitzen sense diners, sense papers i sense cap protecció. Es puntualitza, més, una dada sagnant: el 70% d'elles van iniciar la ruta precisament fugint de la violència en els seus llocs d'origen,, per conflicte armat, persecució política o violència domèstica. “Només” el 30% migraelper motius econòmics tot i que, des del meu punt de vista, la pobresa és també una forma de violència.
Us deixo aquí un únic testimoni, narrat des del fatídic pas de Maghnia, a Argèlia, cap a Oujda, ja en territori marroquí. “Una nouvinguda a Maghnia és de qui vulgui; no pot negar-se, no pot anar, tot es paga amb sexe. Encara que vagi amb el seu nadó o amb el seu fill, tota dona ha de passar pel mateix”.
Animeu-vos a llegir-lo. Són només 11 pàgines. Concises i devastadores, pura i crua realitat.
I després d'haver-vos amargat el vespre, us dono la bona notícia:demà és 15 d'octubre i sortirem al carrer per a fer un món millor. Ja vindran els i les escèptiques a amargar-nos. De moment, estem vivint la nit prèvia: el moment màgic en què el futur, el demà,, encara és possible. .

