Explicava en el post anterior que buscant una imatge per retratar l'Espanya real, l'Espanya que ni és rossa ni té ganes de ser-ho, em vaig topar amb l'entrada en Wikipedia  de la cantant Concha Buika. Horror! Ja està passant el que ens temíem: als espanyols i espanyoles negres se'ls comença a cridar afroespañoles.

Duran i Lleida està preocupat pel descens demogràfic de la catalanitat. Ho entenc: és la visió petita del món que tenen la Gent Pura. Els vam donar por sent xarnegos i ara s'enfronten a una cosa pitjor. Criden a Mohammed. L'Altre.

“Al Baix Empordà, Mohamed”. Així titula el Home Pur una entrada al seu bloc en què lamenta que la majoria dels nadons nascuts a Catalunya siguin fills de mares immigrades. I reflexiona: “Crec que tenim un problema de natalitat, un problema demogràfic important, i penso que també el tenim com a catalans. Ja sé que hi ha gent que no li dóna importància i que fins i tot dirà que sóc racista, però crec que ens hauria de preocupar que el relleu generacional es vagi fent amb persones de fora”.

Per on començo? Sens dubte per confirmar al Home Pur que, eficaçment, el seu és racisme. D'alta intensitat, més. Li diria que és evident: que un nen o una nena nascut a Catalunya és un català a ple dret. Però en el fons aquesta discussió no té sentit.

Reprenem el lloc d'ahir: els nous caps romans d'algunes ciutats espanyoles (Català, si es prefereix) han decidit eliminar fonts i bancs (de seure) per fomentar la convivència.

Bancs tema (de seure).

Els mitjans de comunicació no alberguen dubte: els bancs s'han retirat perquè els immigrants ® els usaven de manera incívica. “Alguns” Immigrants ®, si el mitjà és més d'esquerres. És a dir: s'asseien en ells per parlar fins a altes hores de la matinada. De vegades fins i tot en grup.