…¿Beckham?…Què Beckham?
Explicar el món àrab a través de l'Islam és com explicar Espanya a través de la paella: una solució fàcil però totalment guerxa.L'anomenat món àrab són 22 països i 250 milions de persones, moltes d'elles ni tan sols àrabs (com els amazigh del nord d'Àfrica) i moltes ni tan sols musulmanes (com els maronites Libanès, els coptes egipcis, els jueusde tot arreu i els laics de cap lloc).Vist així ens podríem preguntar què tenen en comú una jove jueva de Damasc i un noi berber d'Algèria? Una possible resposta és que comparteixen els mite, els herois.
Durant molts anys els somnis naixien en la indústria cinematogràfica de El Cairo i es encarnaven en els grans musicals en blanc i negre. En l'era del menjar ràpid els somnis s'han reduït a 5 minuts, estan plens de silicona i es diuen vídeos musicals. Sota la signatura de la megaproductora Rotana, propietària de 6 cadenes de televisió per satèl · lit i propietat de la família reial saudita (¡Sic!), una torba de barbies s'han apoderat dels somnis panàrab amb imatges allunyades de la dona sotmesa i piadosa que somia Europa en els seus deliris. Encapçalades per la libanesa Nancy Ajram, addicta a les operacions d'estètica, després de Samira Said (versió oriental d'Ana Obregón) i per Haifa (en el seu vídeo més famós, “Buss El wawa”, Guarderia fa vestit amb lligues) reivindiquen el model femení Marilyn: bomba sexual i tonteria.
Els nois tenen també a qui assemblar sent el rei Amr lladre, que es va permetre una època d'obesitat, però que ha hagut de rendir-se al mercat i reconstruir. Avui dia sembla menys anys que fa 20, quan va començar la seva carrera. Per fer-nos una idea de la seva influència: Recordes el famós anunci de Pepsi amb Jennifer Lopez i Beyoncé donant carabasses a Beckham?Al món àrab el final era molt diferent: les noies aconseguien beure la cua gràcies a l'ajuda de ¡Amr dieb! … Si elles són Marilyn, ells són, com a mínim, John Wayne.
A tot això ¿on queda la música?Queda allà on queda el pop comercial de tot el món. Sobreproducció de vegades ben resoltes, èxits de vendes i molts milions en beneficis. Els cd que gairebé tots portem de record de les vacances al Marroc estan plens d'aquesta música, els recopilatoris que a Europa s'editen de música àrab… sovint també.
En això també ens assemblem: en el món àrab, la música occidental que triomfa es redueix a Enrique Iglesias …

Aquest treball de Brigitte Vasallo té llicència d'Creative Commons llicència GNU Free Documentation 3.0 Espanya Llicència.
Va ser publicat originàriament en nombre 1 revista dels Fills de la Mediterrània.
Tags: amr lladre, Haifa, món àrab, Música àrab, música egípcia, Música del Líban, Nancy Ajram, Rotana
Trackback del seu lloc.

Comentaris (1)
Anònim
| #
Amr Diab és EL MILLOR
Resposta