Julien Weiss: quan el mite es va fer home
(c) zamzama.net
M'acosto a Julien Weiss aclaparada pel pes del seu nom: referència imprescindible de la millor música docta àrab, nascut francès però resident des de fa tres dècades a Síria, en un palau mameluco del segle XIV, envoltat per mestres sufís de l'islam que ell mateix professa. Les seves converses versen sobre astrologia, prínceps medievals, musicologia, i en les fotos dels seus discos mai somriu. M'acosto com si anés a trobar-me amb Leonardo da Vinci… amb la E.T. No obstant això el somriure és el primer que m'ofereix per iniciar una entrevista fresca, plena de referències, d'un humor agut i cordial.