El incansable bloc de Literatura Àrab (a Anglès) fa una excepció en els seus continguts i destaca avui la publicació imminent d'un llibre no àrab sinó paixtu: La poesia dels talibans. Sí: Poesia dels talibans.

Al Regne Unit, d'on parteix aquesta iniciativa, s'ha obert un debat encès que qüestiona la publicació. Per raons literàries, direu. En. Per raons ètiques. Richard Kemp, antic comandant de les tropes britàniques a Helmand (Afganistan) ha posat el crit al cel qualificant el llibre de propaganda de l'enemic. Literalment.

Pel que llegeixo, el comandant sembla preocupat que “seva” gent descobreixi que els talibans tenen sentimientos.Por la possible empatia del públic britànic amb l'enemic. ¡Empatia! Per a un comandant sens dubte és un problema, doncs li va el sou en això. És difícil embolicar amb bombes amb algú amb qui empatizas. Pots no estar d'acord, però tinc la sensació que l'empatia, el sentir en el teu estómac el que l'altre sent, obre mecanismes que discorren per altres vies. Vies que, sens dubte, no necessiten de comandants ni de forces armades.

Jo no puc menys que admirar al senyor Kemp i la seva fe en el poder transformador de la poesia. Podríem intentar. Iniciar una campanya d'enviament de poesia dels uns (o les unes) als altres (o les altres). A veure què passa. Jo em demano a Albiol, l'alcalde xenòfob de Badalona. D'aquí. Li enviaré un llibre d'Ibn Arabi, un poeta d'allà. Un moro. Encara que, ¡Caram! un nascut viu a Múrcia. La nostra Múrcia? En…, l'altra, la de quan Múrcia era una altra cosa… I com vaig a viure aquí, però d'allí? Només amb aquesta idea ja tindria entreteniment l'alcalde durant els anys que li duri l'alcaldia…

Però tornem a l'Afganistan, perquè la periodista Mònica Bernabé, resident (¡Resident!) en aquell país publica avui a El Mundo un article sobre la grafitera Shamsia Hassani. No es pot llegir a internet i, de moment, Bernabé no té un bloc on seguir (tot arribarà). Ens queda comprar El Món, la plantilla, recordem, s'enfronta a un ERO (podeu seguir-lo en # elfindeElMundo).

Literatura àrab (en Anglès): http://arablit.wordpress.com  (@ Arablit)

Poesia dels talibans: www.poetryofthetaliban.com

Mònica Bernabé: www.facebook.com / monica.bernabefernandez

The Guardian: www.guardian.co.uk/books/2012/may/04/taliban-poetry-book-denounced-british ~ ~ V

El Independent: www.independent.co.uk/arts-entertainment/books/news/poetry-of-the-taliban-released-by-british-publishers-7718319.html 

(c) Mònica Bernabé

El fotoperiodista Gervasio Sánchez s'ha anat a commemorar el 11-S a Afganistan, com ha de ser. Allà, entenc que acompanyat per la també periodistaMònica Bernabé, s'ha dedicat a ensenyar a alguns afganesos una foto de les Torres Bessones explotant, a veure què reaccions tenien. Tots i totes sabem que precisament aquest moment va tenir una repercussió directa tant a l'Afganistan com a l'Iraq, doncs es va aprofitar per iniciar una ofensiva militar contra els dos països.

(c) Mònica Bernabé

Són la generació post talibà. Els que eren uns nens quan va caure el règim fonamentalista en el 2001, i es van fer adolescents amb Hamid Karzai. No volen veure un talibà ni en pintura i els encanta mirar-se al mirall i vestir a la moda.