Diuen els diaris que aquesta mateixa setmana dues noies han estat castigades a Espanya per la seva forma de vestir. Una d'elles ha estat expulsada d'una processó a Granada per portar una minifaldilla que les confrares majors considerar massa curta. Possiblement l'argument ens sembla antiquat com a poc, propi de persones que viuen en un món on la virginitat encara es paga i s'ha de protegir la joventut de les temptacions de la carn.

La segona ha estat expulsada d'un examen al seu institut per portar hijab.

Un concert de Sami Yusuf no és (només) un acte musical, sinó tota una experiència sociològica.

Britànic i musulmà (permeteu-me que obviï el latigillo del seu origen extracomunitari) s'ha fet amb una tremenda fama gràcies al que jo anomeno Pop Halal, i que possiblement tingui un altre nom molt més encertat. Pop en la música i Halal en les lletres, d'acord amb els més discrets preceptes musulmans.

(Em comenta Miquel Cuenca, que pel que fa a música és com si m'ho comentés el mateix déu, que a Los Angeles, amb una extensa comunitat Americo-iranià, aquest pop ultradescafeinado i quallat de referències religioses és el més).

Fins aquí, tot bé: en gustos no hi ha res escrit.

(c) Sofia Servando Baig

Quan parlem de vel no parlem d'immigració: parlem d'essència.

En el discurs d'un Nosaltres en perpètua construcció, un hijab no hauria de ser ni més estrany ni més amenaçant que un vestit de fallera.

Fa un temps em van convidar a unes jornades sobre interculturalitat i gènere organitzades a la Facultat de Pedagogia de Barcelona per Gredidona.

Es tractava, en el meu cas, de parlar del hijab (el vel musulmà).

El tema del vel apareix de manera recurrent en les nostres converses, a les nostres notícies, en el nostre debat polític. I no aconseguim acabar de resoldre perquè parcel · les seleccionades del mal el debat.

Parlem de vel i immigració. Del vel com un element estrany que acaba d'arribar a “nostre” país (si és que hi ha països d'algú, que diria Jaume Sisa). Un element que hem de decidir si incorporem al nostre món, o no.

Si el debat és aquest, què ha d'entrar en “nostre” país, el que estem definint per oposició és qui som.