Explicava en el post anterior que buscant una imatge per retratar l'Espanya real, l'Espanya que ni és rossa ni té ganes de ser-ho, em vaig topar amb l'entrada en Wikipedia  de la cantant Concha Buika. Horror! Ja està passant el que ens temíem: als espanyols i espanyoles negres se'ls comença a cridar afroespañoles.

Duran i Lleida està preocupat pel descens demogràfic de la catalanitat. Ho entenc: és la visió petita del món que tenen la Gent Pura. Els vam donar por sent xarnegos i ara s'enfronten a una cosa pitjor. Criden a Mohammed. L'Altre.

“Al Baix Empordà, Mohamed”. Així titula el Home Pur una entrada al seu bloc en què lamenta que la majoria dels nadons nascuts a Catalunya siguin fills de mares immigrades. I reflexiona: “Crec que tenim un problema de natalitat, un problema demogràfic important, i penso que també el tenim com a catalans. Ja sé que hi ha gent que no li dóna importància i que fins i tot dirà que sóc racista, però crec que ens hauria de preocupar que el relleu generacional es vagi fent amb persones de fora”.

Per on començo? Sens dubte per confirmar al Home Pur que, eficaçment, el seu és racisme. D'alta intensitat, més. Li diria que és evident: que un nen o una nena nascut a Catalunya és un català a ple dret. Però en el fons aquesta discussió no té sentit.

Quan encara debatíem si el reconeixement d'un estat en aquest territori impossible que seria la Palestina actual seria realment una millora, ja hem descobert que, igualment, no succeirà. I mentre llegeixo les anàlisis de blocaires i periodistes¹, em ve al cap el treball de l'artista palestina Larissa Sansour les imatges acaben sent sempre dolorosament encertades. Iròniques, divertides i terribles. Us deixo avui el video titulat Space Exodus, on una Sansour convertida en astronauta arriba a la lluna. “Un petit salt per a una palestina, però un gran pas per a la humanitat”, diu, parafrasejant Neil Armstrong a la seva arribada a la lluna. I des d'allà, amb la bandera clavada en un sòl, per fi, Larissa diu adéu a la terra.
Sembla una profecia: la proposta avui de Nacions Unides és poc menys que aquesta. No hi ha terra, ho sentim. Vist així, potser haurà d'haver Lluna.

1:El Cofre Damasquins, Guerra Eterna, Robert Fisk

Un Èxode Espai de Larissa Sansour en Vimeo.