Amb mentides només es defensen idees indefensables (la invasió de l'Iraq, per posar un exemple). Les idees defensables s'argumenten i es lluita per elles.
Llegeixo al suplement Babelia d'El País una crítica al llibre Jerusalem. La biografia. Signa la crítica Carlos García Gual, professor en moltes universitats i persona ben informada.
Quan encara debatíem si el reconeixement d'un estat en aquest territori impossible que seria la Palestina actual seria realment una millora, ja hem descobert que, igualment, no succeirà. I mentre llegeixo les anàlisis de blocaires i periodistes1, em ve al cap el treball de l'artista palestina Larissa Sansour les imatges acaben sent sempre dolorosament encertades. Iròniques, divertides i terribles. Us deixo avui el video titulat Space Exodus, on una Sansour convertida en astronauta arriba a la lluna. “Un petit salt per a una palestina, però un gran pas per a la humanitat”, diu, parafrasejant Neil Armstrong a la seva arribada a la lluna. I des d'allà, amb la bandera clavada en un sòl, per fi, Larissa diu adéu a la terra.
Sembla una profecia: la proposta avui de Nacions Unides és poc menys que aquesta. No hi ha terra, ho sentim. Vist així, potser haurà d'haver Lluna.
1:El Cofre Damasquins, Guerra Eterna, Robert Fisk
Un Èxode Espai de Larissa Sansour en Vimeo.
Des de l'aparició del seu primer disc, i des de Londres, Reem Kelani ha situat el seu nom entre les grans cantants mediterrànies.
I “Sprint Gasela” (Fusible d'expedients, 2005) fa una interessantíssima revisió de la música tradicional palestina amb intenció contemporània. Un treball intens, emocionant, amb una idea central: la cultura, i no només la terra, són la prova innegable de l'existència d'un poble.
