Fa uns mesos vaig tenir la sort de col.laborar intensament amb Fermin Muguruza en la preparació d'una sèrie documental sobre la música que es fa en els països anomenats àrabs i que, sobre el terreny, són molt més que això.
El panorama musical que descobrim a Algèria ens va deixar gairebé desolats.
Molt s'ha parlat sobre la relació de Goran Bregovic amb la música tradicional dels Balcans i els músics que durant segles l'han mantingut viva.
Sens dubte, Bregovich ha muntat la seva carrera internacional gràcies a cançons populars dels Balcans, moltes d'elles de la tradició gitana, prenent doncs un protagonisme que no hauria de ser seu.
D'altra banda, ¿existiria el fenomen de la música balcànica a l'Europa occidental si no existís Bregovic?
I encara ¿importaria molt si l'Europa occidental no hagués descobert la música gitana dels balcans?
Totes aquestes respostes, s'aniran contestant. De moment, davant les acusacions d'apropiació, Bregovic contesta amb perles d'aquest tipus:
“(…)Experiències com la de la plaça Major permeten descobrir músiques que mai surten a la pantalla de la llar. Ho va expressar una jove a la seva amiga: “No sé qui són, ni d'on vénen”. Es refereix a Irina ia Loghin Sorin Tanase, dos veterans cantants romanesos amb els que van gaudir centenars dels seus compatriotes, i que es van cansar de signar autògrafs. De tornades que se'ls van sentir s'inspira Bregovic, al qual s'acusa d'apropiar melodies dels gitanos. Ell argumenta que el vell art d'agafar de les tradicions l'han exercit des Stravinski fins Bártok. I assumeix rient la dita que els grans artistes copien i els genis roben: “Sí, jo robatori, no sóc un geni, però robatori”. Carlos Galilea, El País, 20/05/2003
Jo em quedo amb la reflexió que fa El Blog del Comaandante, referint-se al extraordinari músic gitano Saban Bajramovic, que va col.laborar en nombroses ocasions amb Bregovic: “Hauria passat desapercebut per al món paio sinó hagués estat per Bregovic i Kusturica. Tots dos van prendre prestades cançons seves i les popularitzar. Com a conseqüència d'això hi va haver qui va reclamar drets per Saban, però aquest va passar de tot, lliure un cop més. Si escoltes a Goran i després a Saban saps perfectament on està el cor, i on la intel.ligència, i“.
I, per mostra, una joia.
CROÀCIA, la cultura més enllà de les fronteres
