Mai vaig pensar que arribaria a escriure això, però la veritat és que li vaig agafant el gust a les retallades de Rajoy. Quan afecta especialment el tema que em fascina tant milles: la immigració ® . O dit en espanyol castís, clar i contundent com els temps que vivim: els negres.

Quan les retallades afecten els negres jo em parteixo de riure. Em sembla divertit que no se li doni assistència mèdica a una persona en situació administrativa irregular. En una il · legal negre. Doncs només faltava! És que un negre il · legal cotitza alguna cosa per merèixer la sanitat pública? En. Un no rotund. Un negre il · legal compra els tomàquets sense iva, es cola al metro i ni paga impostos per l'aigua que beu ja que la roba de les fonts pública, menys a Badalona, on les han clausurat per matar-los de set i acabar abans. Un negre il · legal que es parteix el llom per enriquir als terratinents (¡Que bonics els hivernacles!) ni genera riquesa ni mereix gaudir-. (I, recordem: no és el negre que treballa il · legal el que no paga els seus impostos. És el seu patró, el blanc, el que no els paga pel seu treball).

(Els hippies dels drets humans posaran el crit al cel quan llegeixin aquest post, però jo no veig quina relació poden tenir els drets humans amb els negres il · legals. No estem parlant de Barak Obama, senyors i senyores, tan maco i tan ben vestit. Aquí estem discutint sobre negres de veritat).

Jo li proposo a Rajoy altra mesura que potser no ha calculat. ¿Ha pensat quant ens costarà recollir els cadàvers de tots aquests negres il · legals que, ara sense opció a metge, possiblement la acabaran palmando al mig del carrer? Un dineral, sens dubte. A sobre que vénen a morir aquí, (turisme mortal, crec que es diu) voldran que els enterrem… ¡I sense cotitzar!

És més barat que deixem els seus cadàvers als carrers. I si han mort per alguna cosa molt contagiós que ningú ha arribat a detectar a temps, doncs millor. Amb 5 milions i mig d'aturats, ningú em negarà que una petita epidèmia no ens aniria bé per millorar una mica les nostres xifres al final de trimestre. Merkel estaria encantada. Total, 6 milions de persones més o menys…

Més informació

Redinmigrante: La sanitat universal és un mite per a molts immigrants

Perdre el Nord: Les xifres de la immigració

Ens amic Zidan Toledano, que de barreja i de racisme sap molt, m'ha enviat aquest impressionant vídeo on uns nens i nenes mexicanes, situats davant d'un ninot blanc i un altre negre, responen a preguntes del tipus “¿Quin és el bo i quin és el dolent?”.

(Clic en la imatge per veure el vídeo)

Els comentaris que rep el vídeo a Youtube són diversos: hi ha qui dubta sobre la vàlua de l'estudi i hi ha qui acusa els pares i les mares de racistes. No cal que els nens vinguin de famílies especialment racistes: els missatges estan a tot arreu. Des dels pessebres, ja que estem en Nadal, que presenten a aquests nens Jesús (jueus palestins) més rossos que Beckham, fins Beyoncé aclarida diversos tons en els anuncis de L'Oreal. No hi ha dubte: ser blancx mola, és més bonic, més prestigiós… més bo.

La deixo, com a exemple, el reportatge (repugnant) que va publicar fa unes setmanes la revista Hola sobre unes señoronas colombianes molt orgulloses d'haver-se conegut i de tenir darrere seu la ciutat (que posseeixen) i les dues estàtues colonials que resulten ser persones de carn i ossos. Aquí us deixo la foto. Respireu fons.

Més informació: 

Refilo: @ RacismoenMexico
Facebook: www.facebook.com / norazas

Avui és 18 de desembre, Dia Internacional del Migrant. El vaig a commemorar transcrivint una història que apareix en l'informe d'Amnistia Internacional “Aturem el racisme, no a les persones”.

Diu així: “J. és ciutadana boliviana, porta 8 anys a Espanya i està regularitzada. Divendres 2 de juliol de 2010, cap a les 6.30 de la tarda, un agent de policia sense uniformar que estava efectuant un control d'identitat va parar a la seva parella, C. -també bolivià però sense regularitzar- a l'estació de metro de Usera (Madrid) i li va demanar la seva documentació. Aproximadament a les 8 d'aquesta nit, J, embarassada de 5 mesos, va rebre una trucada telefònica d'un policia. Li va dir que la seva parella era a la comissaria d'Aluche i li va demanar que li portés el passaport. Així ho va fer, però quan va demanar parlar amb C. els agents de la comissaria li van dir que no podia. Va esperar fins a les 2 de la matinada i se'n va anar a casa. L'endemà J. va tornar a la comissaria i de nou li van dir que no podia veure la seva parella i que tornés l'endemà (dissabte) en horari de visita. Però quan dissabte es dirigia a la comissaria, va rebre una trucada telefònica de C. “Estava plorant, em VA DIR "m'estan envianJ a casa '. J. va ser a l'aeroport de Barajas i allà un policia li va dir que l'anaven a expulsar. “Vaig dir al policia:'He de acomiadar-me'. Em va dir 'Veus moltes pel · lícules americanes'.

J. diu que encara que ha passat un any des de l'expulsió de la seva parella no ha pogut oblidar aquest dia. “Els policies s'obliden d'això. Però per a ell i per mi és un trauma que mai oblidarem. Ara estic sola amb el meu fill. No deixo de buscar feina però amb un nen és difícil. No puc emmalaltir, perquè ¿què faré amb el meu nen?”

Aquí queda això. Feliç Dia de la Migració.

Per més informació:

Campanya pel tancament dels Centres d'Internament d'Estrangeriala

Angelika Levi: Absent / present

Thomas McCarthy: El visitant (clic a sobre per veure tràiler)