“Els ciclistes també són persones” és un projecte de l'organització sèrbia “Quins drets són drets humans?“ (Els drets són drets humans?)
Narrat amb delicadesa extraordinària per Milos Tomic, la història curta però molt intensa de Dalibor Andic ens parla de solitud, bicicletes, elements periòdics i vida.
Una autèntica joia.
Link del vídeo:
Links d'interès:
“The Who”, (“Línia no regular”) deSlobodan Sijan, és una de les grans pel · lícules iugoslaves i és, alhora, la precursora directa d'una gran pel · lícula europea (i, clar, també iugoslava): “Sota terra”, del bosnià (perdó, serbi) Emir Kusturica.
Entrem a Bòsnia-Hercegovina per la frontera de Slavonski Brod, des del nord-est de Croàcia. A diferència de l'any passat, quan entrem al país a través de la ruta que condueix a Bihac, a la República Bòsnia i Hercegovina, aquesta vegada ens fiquem de ple en la República de Sèrbia, la part sèrbia de Bòsnia Hercegovina i la República. Anem a creuar de nord a sud fins arribar a Sarajevo, en un cotxe de matrícula espanyola conduït per un croat.
A la frontera, la policia ens dóna l'alt i ens porta a part, probablement més per la matrícula estrangera que pel passaport croat. En qualsevol cas, ens revisen de dalt a baix, ens demanen tots els papers i finalment decideixen que el nostre cotxe no té permís de circulació internacional, la qual cosa no deixa de sorprendre'ns: hem creuat una desena de fronteres-no totes de la UE- amb el mateix cotxe i la mateixa documentació, i ningú havia trobat res a faltar fins ara. Ni tan sols vam tenir cap dificultat l'any anterior, en l'altra frontera del mateix país. Després de mitja hora de negociacions, els policies ens confirmen el que ja havíem endevinat: que oferint un petit donatiu nostra documentació serà vista amb millors ulls.
Així que, amb 20 euros menys i un cabreig més, aconseguim seguir la ruta.
