Cançons bessones ("Cançons de Germanor") és un projecte cultural que va néixer a 1993 en el departament de Folklore de la Universitat Bogaziçi d'Istanbul, volent representar la diversitat musical (cultural) Turc, que en la seva visió plural inclou les tradicions Armènies, kurdes i azeríes, amb tota la càrrega política que això comporta. Des de llavors han anat incorporant, més, els ritmes populars caucàsics, alevis, macedonis i Romanís. De vertigen.

ISTANBUL, SABORS QUE NO CONEIXEN FRONTERES

Parlar de Istanbul com a cruïlla o pont entre Orient i Oest significa atorgar a tots dos llocs estatus de realitat i reconèixer, més, qualitats monolítiques, homogènies: els ponts es tendeixen entre dues ribes sòlides, mai enmig dels aiguamolls. És una visió polaritzada del món sense dubte legitimada pels viatges en avió, que ens traslladen de punt a punt sense mediació, ni gradació alguna. Hi ha una altra manera possible de llegir el món, i que entén en forma de continuïtat dels esdevenirs culturals, els espais de veïnatge i contaminació mútua, sense Orients ni Occidents, com un passeig ininterromput per una línia de circumval infinita doncs, meravelles de la geometria, s'inscriu en un planeta rodó on tot orient és l'occident d'algú.

(CC) Mizrak

Mercan Dede és un músic d'electrònica turc que resideix al Canadà, es decolora el cabell i dedica els seus discos al "company de la meva vida", el guapo dj canadenc Jarret Gibbons. El seu últim treball conté una carta d'amor encès al seu mestre, Jalal a-Din Rumi, també conegut com Mevlana, poeta i místic del segle XIII. La portada mostra un àngel vestit de dervix (o un dervix amb ales) sobre el perfil d'Istanbul.

I 1998, apareixia al mercat el disc en què Madonna, Goldie Hawn… i ¡Demi Moore! recitaven poemes d'aquest mateix autor.

En l'època del terror, quan l'islam és el dimoni què té aquest Rumi per haver-se convertit en un fenomen de la música pop i atraure gent tan dispars?

Ahir a la nit vaig estar allà i aquell ídol clement…

Jo era tot súplica i ell tot carícies.

Va passar la nit i no va acabar la nostra història.

No és culpa de la nit: la nostra història era llarga.