Mai vaig pensar que arribaria a escriure això, però la veritat és que li vaig agafant el gust a les retallades de Rajoy. Quan afecta especialment el tema que em fascina tant milles: la immigració ® . O dit en espanyol castís, clar i contundent com els temps que vivim: els negres.

Quan les retallades afecten els negres jo em parteixo de riure. Em sembla divertit que no se li doni assistència mèdica a una persona en situació administrativa irregular. En una il · legal negre. Doncs només faltava! És que un negre il · legal cotitza alguna cosa per merèixer la sanitat pública? En. Un no rotund. Un negre il · legal compra els tomàquets sense iva, es cola al metro i ni paga impostos per l'aigua que beu ja que la roba de les fonts pública, menys a Badalona, on les han clausurat per matar-los de set i acabar abans. Un negre il · legal que es parteix el llom per enriquir als terratinents (¡Que bonics els hivernacles!) ni genera riquesa ni mereix gaudir-. (I, recordem: no és el negre que treballa il · legal el que no paga els seus impostos. És el seu patró, el blanc, el que no els paga pel seu treball).

(Els hippies dels drets humans posaran el crit al cel quan llegeixin aquest post, però jo no veig quina relació poden tenir els drets humans amb els negres il · legals. No estem parlant de Barak Obama, senyors i senyores, tan maco i tan ben vestit. Aquí estem discutint sobre negres de veritat).

Jo li proposo a Rajoy altra mesura que potser no ha calculat. ¿Ha pensat quant ens costarà recollir els cadàvers de tots aquests negres il · legals que, ara sense opció a metge, possiblement la acabaran palmando al mig del carrer? Un dineral, sens dubte. A sobre que vénen a morir aquí, (turisme mortal, crec que es diu) voldran que els enterrem… ¡I sense cotitzar!

És més barat que deixem els seus cadàvers als carrers. I si han mort per alguna cosa molt contagiós que ningú ha arribat a detectar a temps, doncs millor. Amb 5 milions i mig d'aturats, ningú em negarà que una petita epidèmia no ens aniria bé per millorar una mica les nostres xifres al final de trimestre. Merkel estaria encantada. Total, 6 milions de persones més o menys…

Més informació

Redinmigrante: La sanitat universal és un mite per a molts immigrants

Perdre el Nord: Les xifres de la immigració

Quan el passat 14 de desembre vaig llegir que el Parlament Europeu va votar en contra de la pròrroga de l'acord de pesca entre la Unió Europea i el Marroc vaig buscar directament les felicitacions dels grans racistes espanyols sobre el tema. Però, inexplicablement, no les he trobat.

Llencem del fil:

Diu l'Eurocambra que l'acord provoca sobreexplotació, és il · legal perquè interfereix en els recursos de la població saharaoui i no és rendible per a la UE, que paga una taxa molt alta al Marroc a canvi de molt poques llicències de pesca (poques, afegeixo, però que provoquen sobreexplotació).

Segons La Vanguardia “es demana a la Comissió Europea que presenti com més aviat millor un mandat negociador per a un futur acord pesquer UE-Marroc “que sigui sostenible econòmicament, ecològica i socialment. També es demana a Brussel · les que el futur pacte s'ajusti a les oportunitats reals de pesca a partir d'estudis científics i consultant als propis pescadors. Els eurodiputats reclamen que l'acord contribueixi al desenvolupament del sector pesquer en . Sobre el respecte als recursos propis del Sàhara Occidental, la resolució, pactada per populars, socialistes i liberals, demana que es respecti “el dret internacional i els beneficis de la població local”.

L'informe de la OIM ho deixa clar: l'única fórmula efectiva per fer tornar a les persones migrants als seus llocs d'origen és millorar les condicions de vida allà. Blanc i en ampolla, com qui diu.

“(…) l'exemple de Polònia posa en relleu els efectes dels resultats econòmics d'un país d'origen en les decisions de retorn dels migrants. Des 2008 es registra un augment en el nombre de migrants polonesos que retorna, el que probablement obeeix al fet que Polònia és l'únic membre de la UE que no ha caigut en recessió i ha continuat el seu creixement econòmic”.

Gràcies a un futur acord de pesca més equitatiu, per tant, els Mohaméds ® Duran i Lleida del ministre Cleries a anar de nou a les cases SEUS ¿s fantàstic?

En el cas del Marroc, però, hi ha encara un últim escull. Els acords de pesca (o qualsevol altre) es negocien amb un règim corrupte (muuuyyy corrupte).

I aquí és on vénen els problemes. El règim corrupte lloga les seves aigües territorials com si fossin patrimoni personal, totalment aliè a les necessitats del poble. Això és bo per a la “incorruptible” Europa ja que ens permet pescar a les nostres amples. No obstant això, el poble, arruïnat, emigra per subsistir. I en arribar a Europa es converteixen en objecte de campanya electoral i de preocupacions d'aquests mateixos polítics populistes que van signar els acords de pesca injustos amb els règims corruptes. Ens vénen a robar la feina i la identitat… i nosaltres ens ho creiem i els seguim votant perquè segueixin signant aquests mateixos acords i omplint, al mateix temps, nostre discurs polític d'odi.

Més informació: 

OIM: Informe 2011 sobre migracions

Públic: La Eurocambra anul · la l'acord de pesca amb Rabat pel Sàhara

ABC: El moviment 20F marroquí surt al carrer

Ens amic Zidan Toledano, que de barreja i de racisme sap molt, m'ha enviat aquest impressionant vídeo on uns nens i nenes mexicanes, situats davant d'un ninot blanc i un altre negre, responen a preguntes del tipus “¿Quin és el bo i quin és el dolent?”.

(Clic en la imatge per veure el vídeo)

Els comentaris que rep el vídeo a Youtube són diversos: hi ha qui dubta sobre la vàlua de l'estudi i hi ha qui acusa els pares i les mares de racistes. No cal que els nens vinguin de famílies especialment racistes: els missatges estan a tot arreu. Des dels pessebres, ja que estem en Nadal, que presenten a aquests nens Jesús (jueus palestins) més rossos que Beckham, fins Beyoncé aclarida diversos tons en els anuncis de L'Oreal. No hi ha dubte: ser blancx mola, és més bonic, més prestigiós… més bo.

La deixo, com a exemple, el reportatge (repugnant) que va publicar fa unes setmanes la revista Hola sobre unes señoronas colombianes molt orgulloses d'haver-se conegut i de tenir darrere seu la ciutat (que posseeixen) i les dues estàtues colonials que resulten ser persones de carn i ossos. Aquí us deixo la foto. Respireu fons.

Més informació: 

Refilo: @ RacismoenMexico
Facebook: www.facebook.com / norazas